PFG llegits

Projectes fi de grau de Ciències i Tecnologies de l'Edificació i dels estudis d'Arquitectura Tècnica, realitzats a la Secció d'història de la construcció.

2016
Paredes Brichs, Miquel

L'ús del formigó armat en la construcció de l'Estadi de Montjuïc, Barcelona (1929)

 

A partir de material fotogràfic de l’època es documenta el procés de construcció de l’Estadi de Montjuïc per part de Construcciones y Pavimentos, S.A., una de les empreses especialitzades en les tècniques de formigó armat de l’època.
Mots clau: Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Pere Domènech i Roura, Joan Miró i Trepat, formigó armat, estadi de Montjuïc

Direcció: Ramon Graus

2015
Gili Martínez, Xavier

Joan Bergós i Massó a la Seu d'Urgell: urbanisme i arquitectura

 

El Pla Bergós de 1927 imaginà l'eixample i la reforma interior de la Seu d'Urgell. El treball estudia el context en el que Joan Bergós feu la planificació urbanística de la Seu i analitza el seu desenvolupament i grau d'aplicació. Així mateix, presenta un primer inventari d'obres construïdes per Bergós entre 1924 i 1952.
Mots clau: Joan Bergós i Massó, noucentisme, Seu d'Urgell, eixample, reforma

Direcció: Ramon Graus

2015
Rivas Bragado, Daniel

Palau de Victòria Eugènia a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929: història, arquitectura i estudi de la construcció

 

Puig i Cadafalch projectà i construí entre 1915 i 1923 dos palaus bessons a la muntanya de Montjuïc. El Palau d'Art Industrial, el segons en acabar-se, fou construït tot substituint l'estructura metàl·lica emprada pel Palau d'art Modern per una enginyosa estructura de formigó armat, parcialment revestida d'enguixats, que permetia reproduir els ambients classicistes que proposava un Puig i Cadafalch plenament noucentista.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Eduard Ferrés i Puig, noucentisme, Montjuïc, formigó armat, Construcciones y Pavimentos, SA

Direcció: Ramon Graus

2014
Fulleda Gonzàlez, Laura

Construcció i arquitectura a la casa Guarro (1922-1923) de Puig i Cadafalch

 

La casa Guarro a la Via Laietana de Josep Puig i Cadafalch és un edifici ple de novetats i de dubtes. L'edifici combina tímidament tres plantes d'oficines amb tres plantes d'habitatges de lloguer i els àtics dels propietaris. Tanmateix, la novetat més destacada és la decidida introducció d'una estructura de pòrtics de formigó armat, però que és alterada a la planta baixa amb sis columnes de pedra natural.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Construcciones y Pavimentos, SA, Eduardo Fernández Díaz y Carazo, formigó armat, Noucentisme

Direcció: Ramon Graus

2014
Mangues Tarroja, Montserrat

Arquitectura industrial a la Sucrera del Segre (1899-1901)

 

A l'arribada del segle XX, l'empresari Manuel Bertrand i Salses escollí el municipi de Menàrguens (La Noguera) per a aixecar-hi una moderna fàbrica de producció de sucre a partir de la remolatxa. Les naus principals, malgrat la seva aparença pètria, amaguen una interessant estructura metàl·lica que conferia una gran flexibilitat funcional al seu interior.
Mots clau: Estructura metàl·lica, ferro, Sucrera del Segre, Manuel Bertrand i Salses

Direcció: Ramon Graus

2013
Calvera Catalán, Ricardo

Construcción y arquitectura industrial: Bloque 1 de la fábrica Uralita de los hermanos Roviralta en Cerdanyola del Vallès

 

La primera gran nau de producció d'Uralita fou enllestida l'any 1915 amb un marcat aire classicista proper al Noucentisme. La seva imatge exterior fou utilitzada àmpliament en la publicitat de l'empresa, en part també, perquè fou construïda hàbilment amb els productes de la mateixa Uralita (parets amb blocs de morter "Iberia", aplics decoratius "Lena" i coberta amb pissarra d’amiant-ciment "Placa de Uralita A"). En canvi, l'interior de la fàbrica mostra una construcció en transició plena de dubtes per integrar amb racionalitat les noves estructures de formigó armat.
Mots clau: Noucentisme, URALITA, Josep Maria Roviralta Alemany, formigó armat, bloc de formigó

Direcció: Ramon Graus

2012
Burgueño Rayo, Elia

La Via Laietana de Barcelona : Arquitectura en temps de canvi tècnic : Inventari documental

 

La Via Laietana de Barcelona és un excel·lent exemple per mostrar els canvis tècnics en l’estructura dels edificis que la conformaren entre 1908 i 1958, a redós de la introducció de forma intensiva d’un nou ús: la casa per a despatxos. Així l’estructura de parets de càrrega serà abandonada, no sense dubtes, per les estructures d’entramat d’acer o de formigó armat.
Mots clau: Via Laietana, estructura d'entramat, acer, formigó armat

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2012
Closa i Cortada, Ester

Els valors artístics, arquitectònics i constructius de la masia

 

Assaig que intenta redescobrir aquells valors de la masia que caldria tenir en compte just abans d'iniciar una intervenció de rehabilitació d'una masia, sigui per preservar-los, recordar-los, transformar-los o oblidar-los, conscientment.
Mots clau: arquitectura vernacular, rehabilitació, masia, món rural

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2012
Matabosch José, Narcís

Arquitectura i construcció de l'Hospital Xifré segons el capità Rovirola

 

Gràcies a la crònica que escrigué Francesc Rovirola mentre es bastia l'Hospital d’en Xifré a Arenys de Mar (1844-1847), conservada a l’Arxiu Històric d’Arenys de Mar, ha estat possible estudiar en profunditat alguns aspectes de la construcció del segle XIX a Catalunya aplicats a l’Hospital.
Mots clau: Arenys de Mar, Josep Xifré i Casas, volta de maó de pla, sXIX

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2011
Boladeres Brufal, Maria

El conflicte noucentista davant de l'arquitectura de Gaudí: Una lectura crítica als articles de Rafael Benet a La Veu de Catalunya (1925-1928)

 

Entre 1925 i 1928 Rafael Benet escriu diversos articles a la seves columnes de La Veu de Catalunya sobre l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Amb honestedat i lucidesa, Benet assaja d'explicar-se l'obra de Gaudí en un moment en el que ell mateix revisa el seu pensament noucentista al fil del sotrac provocat per les avantguardes europees.
Mots clau: Antoni Gaudí; Rafael Benet i Vancells; Modernisme; Noucentisme; La Veu de Catalunya

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2011
Freixes i Codina, Carles

Itineraris arquitectònics de Solsona [1875-1936]

 

El treball proposa una nova mirada a aquella Solsona que surt colpejada per la darrera guerra carlina i mostra els processos de modernització de la ciutat fins a la Guerra Civil. Es proposen cinc fils a seguir: Solsona dins del procés de descobriment del romànic i la consciència d’un patrimoni cultural a conservar, l’arquitectura de la Diòcesi, els nous equipaments de la ciutat, el nou urbanisme dels anys vint i trenta i l'arquitectura de la casa.
Mots clau: Claudi Duran i Ventosa; August Font i Carreras; Bernardí Martorell i Puig; Lluís Domènech i Montaner; Josep Puig i Cadafalch; Emili Porta Galobart; Ignasi Oms Ponsa; Alexandre Soler i March; Francesc Folguera Grassi; Isidre Puig Boada

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2011
Matute Cervera, David

Construcció i arquitectura a l'edifici David (1928-1931)

 

Darrera d'una façana classicista del carrer d'Aribau de Barcelona s'amaga un garatge de set plantes d'una gran modernitat per a l'any 1928. S'ha estudiat la documentació dels arxius per mostrar les dificultats d'incorporació de l'estructura de retícula de pilars i jàsseres de ferro a l'edifici, així com la seva coordinació dimensional amb la façana o els dubtes sobre la protecció contra-incendis.
Mots clau: Ignasi Mas i Morell; garatge David; estructura de ferro; Hijo de Miguel Mateu; Torras Herrería y Construcciones, S.A.

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2011
Soriano-Montagut i Jené, Miquel-Àngel

Joan Bergós i Massó i l'arquitectura industrial, agrícola i ramadera

 

El treball mostra la preocupació de l'arquitecte lleidatà Joan Bergós (1894-1974) per transformar i modernitzar el camp català. Ho farà com arquitecte que projecta escorxadors, granjes, edificis industrials, escoles i biblioteques pel camp; com a investigador del Laboratori General d'Assaigs i de Condicionament, com a professor de l'Escola Superior d'Agricultura i com a divulgador amb llibres com Formulari tècnic de construccions rurals i indústries agrícoles (1936), Les construccions rurals a l'abast de tothom (1938) o Construcciones urbanas y rurales (1945).
Mots clau: Joan Bergós i Massó; Seu d'Urgell; Almacelles; Alcampell; Preixens; Alpicat; Oliana; Palau d'Anglesola, Salses Serra, Soldevila de Reus

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2010
Álvarez Márquez, David - García González, Olga

El mercat del Born de Barcelona vist des de les certificacions d'obra de La Maquinista

 

Es proposa una provable evolució de les obres del mercat del Born de Barcelona en base a l'anàlisi de les certificacions d'obra de la contrata principal (l'empresa de construccions metàl·liques La Maquinista Terrestre y Marítima), entre 1874 i 1877.
Mots clau: Josep Fontserè i Mestres; Josep Maria Cornet i Mas; arquitectura de ferro, La Maquinista Terrestre y Marítima

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2010
Pujagut Pelegrí, Marc

Palau d'Alfons XIII (originàriament Palau d'Art Modern) a l'Exposició Internacional de Barcelona...

 

Puig i Cadafalch projectà i construí entre 1915 i 1923 dos palaus bessons a la muntanya de Montjuïc. El Palau d'Art Modern, el primer en acabar-se, fou construït amb un gran rigor modular i amb una estructura metàl·lica revestida parcialment amb dos tipus d'acabats per a crear ambients diversos.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch; Salvador Crivillés; Torras Herrería y Construcciones, SA; ferro; formigó en massa

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2010
Sirés Brichs, Pau

Construcció i arquitectura al Poble espanyol de Montjuïc

 

El Poble espanyol fou construït en només catorze mesos (1928-29). La reproducció de les arquitectures vernaculars i populars d'Espanya foren encaixades en un traçat urbà de matriu medieval. Però, darrera del decorat i de les seves simulades irregularitats hi susbsisteix un gran esforç racionalitzador de la construcció basat en una estructura modulada de formigó armat i l'aplicació massiva de la pedra artificial per a reproduir els acabats.
Mots clau: Francesc Folguera; Miquel Utrillo; Ramon Reventós; Xavier Nogués; Material y Obras, SA; Isidre Puig Boada; formigó armat; pedra artificial

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2009
Muñoz, Guim

Les il·lusions perdudes. Una relectura del treball de Cebrià Montoliu sobre la Ciència Cívica

 

El treball ha consistit en un buidat sistemàtic de la primera (1914-1919) i de la segona (1920-1924) etapes de la revista CIVITAS, que han permès una aproximació al pensament de Cebrià de Montoliu i l’impacte de les seves idees a Catalunya.
Mots clau: Cebrià de Montoliu; revista Civitas; Societat Cívica la Ciutat Jardí

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2009
Roma Fibla, Xavier

Pavelló de la Caixa de Pensions a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929: història, arq...

 

Les presses de l’encàrrec (de gener a juny de 1929), obligaren a cercar solucions constructives que permetessin una certa presència mentre es miraven d’escurçar els terminis d’obra. Així, la tria d’una estructura de fusta per a cobrir els grans espais es va convertir en el signe d’identitat de l’arquitectura proposada. >>veure pfg
Mots clau: Josep Maria Ribas Casas; Manel Mayol; Juan Montón

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2008
Chávez Gatty, Luis Enrique - Maduell Sallarés, Marc

Estudi del procés constructiu de la biga pont d'Esteve Terradas a la plaça Catalunya

 

L’encreuament a molt poca distància entre les línies Transversal i Gran Metro de Barcelona fou solucionada amb una obra de gran complexitat dirigida per l’enginyer Esteve Terradas: retallar el túnel inferior i fer volar un pont metàl·lic per sobre que encara està en servei.
Mots clau: Esteve Terradas Illa; Metro Transversal

Direcció: Ramon Graus, Joaquim Guerola, Jaume Rosell

2007
Ruf Martí, Lluís

L’aportació de Rafael Guastavino a l’Exposició de Filadèlfia de 1876: Improving the healthfulness...

 

La proposta d’habitatge econòmic i higiènic per a obrers que Rafael Guastavino va presentar a Filadèlfia l’any 1876 és analitzada a partir de les dades disponibles al fons Guastavino de l’Avery Architectural & Fine Arts Library.
Mots clau: Rafael Guastavino i Moreno; Philadelphia’s Centennial Exhibition, maó, volta de maó de pla, habitatge obrer, higienisme

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2006
Guerrero Candil, Raúl - Muñoz Sanz, Ramon

Arquitectura i construcció als edificis de l’Escola Industrial de Barcelona (1869-1908)

 

L’edifici de la filatura i la sala de telers del vapor Batlló Germans (actual Escola Industrial) foren el banc de proves de Rafael Guastavino a la recerca d’una renovació de les tècniques de maó de pla al servei de l’arquitectura industrial. Veure pfg
Mots clau: Rafael Guastavino i Moreno; Can Batlló; Volta de maó de pla

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2005
Corbetta Gàllego, Gavina - Parés Grau, Macià

Edificis Trade de Barcelona: estructura i tancament

 

A partir del material del projecte dipositat al fons Coderch de l’ETSAV s'assaja de comprendre com la construcció serveix i condiciona alhora el projecte arquitectònic de les torres Trade.
Mots clau: José Antonio Coderch de Sentmenat; mur cortina

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2005
Llorens Pujol, Eduard

Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona: síntesi de la modernitat

 

Gravació d'imatges i redacció d'un text sobre l'arquitectura i la construcció que conflueixen en un vídeo explicatiu del Pavelló Alemany de la Exposició Internacional de Barcelona de 1929.  
Mots clau: Pavelló Alemany de Barcelona; Mies van der Rohe; Lilly Reich

Direcció: Jaume Rosell

2005
Vilà Salvà, Jordi

Ernst Neufert i la industrialització de la construcció

 

Es proposa una lectura atenta als dos grans llibres de Ernst Neufert, “Arte de proyectar en arquitectura” (Bauentwurfslehre, 1936) i “Industrialización de las construcciones” (Bauordnungslehre, 1939) per a comprendre els processos de racionalització de l’arquitectura d’entreguerres. Veure web
Mots clau: Ernst Neufert; racionalització, normalització; Alemanya entreguerres

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2004
Bardolet Urgellés, Guillem

Industrialització de la construcció a l’Alemanya d’entreguerres

 

Estudi atent de la diversitat de camins que s'obriren per la industrialització de la construcció d'habitatges a la República de Weimar: des de la prefabricació semipesant de Frankfurt, a la racionalització dels processos de Törten (Dessau), fins al muntatge lleuger de la Weissenhof.
Mots clau: Walter Gropius; Siedlung Törten; Dessau; Weissenhofsiedlung; Stuttgart; Ernst May; Siedlung Praunheim; Frankfurt; prefabricació, industrialització, racionalització

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2003
Castañer Blanco, Xavier - Lumeras Molina, Isabel

Edifici de l’Institut Francès de J.A. Coderch : arquitectura i construcció

 

A partir del material del projecte dipositat al fons Coderch de l’ETSAV es dissecciona l’edifici per capir les relacions arquitectòniques entre l’estructura, el tancament i el revestiment de plaquetes.
Mots clau: José antonio Coderch de Sentmenat; Institut Français de Barcelone; obra vista

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2003
Montes Martínez, Fernando - Cortés Martorell, Pere

Construcció i arquitectura als anys 50-60 : Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona

 

La racionalitat de l’arquitectura de l’antiga Escola d’Empressarials traspassa la retícula radical de la seva façana a la Diagonal per condicionar cada detall, cada junt constructiu.
Mots clau: Javier de Carvajal Ferrer; Rafael García de Castro; Francesc Bassó i Birulés

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2002
Adelantado Pérez, Juan José - Jiménez Sapés, Montserrat

L’Hôtel particulier: de la geometría a la construcción. Estudio del Hôtel Boschet (1732)...

 

Dins del marc dels Ateliers de Beaucaire s’estudià la racionalitat constructiva del barroc classicista francès a partir de l’anàlisi geomètrica de les voltes de pedra i de les façanes de dos palaus del segle XVIII.
Mots clau: Beaucaire; França; s.XVIII; pedra; Hôtel; Jean-Baptiste Franque; estereotomia

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2002
Brascó Nieto, Ramon - Sánchez Martín, Laura

La Facultat de Dret de Barcelona : arquitectura i construcció

 

La Facultat de Dret significà, en el seu moment de construcció, un intent optimista d’explorar tècniques avançades de construcció (soldadura, plafons prefabricats, noves làmines impermeabilitzants...) que havien de col·laborar en dotar de modernitat a l’edifici.
Mots clau: Guillermo Girádez Dávila; Pedro López Iñigo; Xavier Subias Fages; ferro

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2001
Puigdomènech, Olga - Tomàs, Tània

L’îlot des Pecheurs a Beaucaire : estudi dels sostres de fusta, estat actual i propostes de futur

 

Dins del marc dels Ateliers de Beaucaire es sistematitzà un procediment de diagnosi de la capacitat portant de sostres de fusta.
Mots clau: Beaucaire; França; diagnosi; avaluació estructural; fusta

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2001
Sala, Pol

Estudi històric i constructiu del Vapor Vell de Sants

 

Tot aprofitant les obres de reconversió de l’Ajuntament de Barcelona del Vapor Vell en Biblioteca i altres equipaments del barri es documentà la construcció de l’edifici de la filatura, en especial, els sostres de jàsseres de fusta i voltes de maó de pla.
Mots clau: Joan Güell i Ferrer; Ramis i Cía.; volta de maó de pla; patrimoni industrial; filatura; s.XIX

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2000
Martín Nieva, Helena

Claudi Duran i el formigó armat a Catalunya

 

Recerca sistemàtica a l'entorn de l'arribada de la tècnica del formigó armat a Catalunya. S'estudien els sistemes que foren patentats i les primeres empreses que les empraren. Molt especialment, la patent de Joseph Monier que fou introduïda per l'empresa Lecanda, Macià i Cia. i el relleu que, més tard, en prengué l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa.
Mots clau: Formigó armat; ciment armat; Francesc Macià i Llussà; Antoni Macià i Llussà; Claudi Duran i Ventosa; patent Monier

Direcció: Jaume Rosell

1998
Fresno Ramos, Ascensión

Estudi de l'Escala de Servei del Palau Güell de Barcelona

 

En l'obra de Gaudi qualsevol element, per amagat que estigui, és tractat amb una gran cura i amb atenció a les necessitats funcionals artístiques i constructives. Dibuixos explicatius.
Mots clau: arquitectura modernista; Antoni Gaudí; arts aplicades; oficis artístics; ferro

Direcció: Àngel Corral, Pere Món, Jaume Rosell

1995
Sesé Aparicio, Núria

Estudi de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

 

Un edifici monumental del segle XIX es troba fonamentalment construït amb les tècniques de l'arquitectura domèstica catalana del temps.
Mots clau: arquitectura del segle XIX; arquitectura historicista; construcció catalana; maó; voltes de maó de pla; Josep Artigas i Ramoneda

Direcció: Jaume Rosell

1989
Coll Piquet, Isabel

El treball tradicional del ferro en el Taller del Manyà

 

Alguns tallers que treballen el ferro per a la construcció provenen d'una llarga tradició familiar i encara conserven les eines, el coneixement de l'ofici i els procediments del món preindustrial. I aquests es poden documentar.
Mots clau: oficis artístics; arts aplicades, ferro, Sarrià

Direcció: Jaume Rosell

1989
Homar Martí, Mercè

El Pavelló del Parc del Laberint de Barcelona

 

Una 'folie' del Palau Desvalls de Barcelona del segle XVIII ens mostra com arriben les idees europees del neoclassicisme romàntic i s'interpreten també amb la construcció del temps.
Mots clau: arquitectura neoclàssica; arquitectura romàntica; iconografia; estucs; ceràmica

Direcció: Jaume Rosell

1989
Subirats Villalbi, Miquel Àngel

Les construccions de pedra en sec a la comarca del Montsià

 

El paisatge encara antic de bona part del Montsià amaga un allau de construccions de pedra en sec que servia per a treballar el camp i del que encara se'n poden entendre les traces funcionals i constructives.
Mots clau: arquitectura popular; margenador; calciner; pedra en sec

Direcció: Jaume Rosell

1986
Rosiñol Locubiche, Josep Maria

El Monestir de Santa Maria de Lillet: anàlisi de les etapes de la seva construcció

 

Un edifici antic sembla construït tot a la vegada, però en realitat es el resultat de nombroses intervencions que s'adapten als canvis del temps aprofitant sempre allò que es possible. Només un estudi arqueològic pot identificar els fragments, però també són necessaris els coneixements de construcció.
Mots clau: arquitectura medieval; arquitectura moderna; arqueologia, pedra; Bergadà

Direcció: Jaume Rosell

1985
Balañà Fort, Josep Maria

Estudi del Mercat de Santa Caterina de Barcelona

 

La densificació de la ciutat fa necessària la construcció de mercats i la seva ampliació constant, tal com queda palès en aquest edifici de maó i estructura de fusta de l'arquitectura neoclàssica romàntica del segle XIX, que incorpora després una estructura metàl·lica per a cobrir el pati central.
Mots clau: arquitectura historicista; neoclassicisme romàntic; estructura de fusta

Direcció: Jaume Rosell

1984
Anglarill Gimeno, Joan Josep

El tipo constructivo de la Casa de Cos del Maresme

 

Especialment en la comarca del Maresme és encara molt important el patrimoni construït de 'Cases de Cos', un tipus genuí amb unes solucions tipificades, que exigeix un bon coneixement per a la seva conservació i reutilització.
Mots clau: arquitectura popular; habitatge popular; casa de cos; tàpia; maó, volta de maó

Direcció: Antoni Paricio, Jaume Rosell

1983
Gibert Fló, Lluís de

Estudi del Mercat Abaceria Central de Gràcia a Barcelona

 

El creixement de la ciutat industrial demanava noves instal·lacions com els mercats. Aquest mercat de 1892, fou inicialment un negoci privat, per això resultava fonamental el control de cost que depenia molt de la capacitat d'afinar els càlculs d'estructura.
Mots clau: arquitectura de ferro, Joan Torras Guardiola

Direcció: Jaume Rosell