Tesines llegides

Tesines de master dirigides pels membres de la Secció d'Història de la Construcció.

2017
Bover Arnal, Iu

Grup escolar a Sitges (1932-1948) : de Martino a Coderch, passant pel G.A.T.C.P.A.C.

 

Els quatre projectes de Grup Escolar que es proposaren per a un mateix emplaçament de Sitges són el mirall dels debats oberts a l'època: per a la renovació pedagògica a l'escola, per a la racionalització dels espais de l'escola (aula, espais d'esbarjo, comunicacions...) i per a la tria del llenguatge arquitectònic.
Mots clau: Sitges, arquitectura escolar, noucentisme, racionalisme, Josep Maria Martino Arroyo, Ricardo de Churruca, Ricard Ribas Seva, José Antonio Coderch

Direcció: Ramon Graus

2016
Benavides Constante, Francisco

Los límites del cambio de uso en la recuperación del patrimonio arquitectónico: Barcelona como estudio de caso

 

Aproximació a quatre intervencions destacades al patrimoni arquitectònic barceloní (Museu Picasso, Fundació Antoni Tàpies, CCCB i CaixaFòrum) per a assajar una metodologia que permeti valorar l'impacte de la tria d’un nou ús (en aquest cas museístic) en la revitalització d'un edifici obsolet funcionalment.
Mots clau: Rehabilitació, restauració, Barcelona

Direcció: Ramon Graus

2016
Cañizares Sánchez, Antonio

The Functional Tradition según The Architectural Review (1938-1961): Lo vernáculo a través de la arquitectura industrial inglesa

 

L'historiador James M. Richards i el fotògraf Eric de Maré, durant la dècada dels anys 50, llançaren el concepte de "tradició funcional" des de les pàgines de la revista The Architectural Review. Per a tots dos, els edificis de la primera industrialització britànica exemplificaven la continuïtat d'un disseny ajustat a la funció anterior al funcionalisme de les avantguardes europees.
Mots clau: James M. Richards, Eric de Maré, John Piper, James Stirling, James Gowan, arquitectura industrial, funcionalisme

Direcció: Ramon Graus

2016
Díaz Bellón, Esther

Ficcions arquitectòniques al final de l’URSS: Inventari raonat dels concursos dels “Paper Architects”

 

Si bé són ben conegudes les aportacions i significació de l’avantguarda i de l’estalinisme soviètics, hi ha un fenomen menys divulgat conegut com els «Paper Architects». Els membres d’aquest grup van realitzar les seves obres entre 1981 i 1991, majoritàriament, per a optar als premis dels concursos d’arquitectura conceptual promoguts per revistes d’arquitectura occidentals.
Mots clau: URSS, Perestroika, Glasnost, Alexander Brodsky, Ilya Utkin, Mikhaïl Belov, Max Kharitonov, Totan Kuzembaev, Andrei Ivanov, Nadia Bronzova, Michael Filippov, The Japan Architect

Direcció: Ramon Graus

2016
Eguiguren Franco, Daniel

"Manuale del recupero" de la arquitectura vernacular de la provincia de Loja, Ecuador

 

Exercici de transposició de la metodologia impulsada pel professor Paolo Marconi dins del "Manuale del recupero del Comune di Roma" (1989) a la conservació de l'arquitectura vernacular equatoriana.
Mots clau: Manuale del Recupero, tècniques tradicionals, arquitectura vernacular, Equador

Direcció: Ramon Graus

2016
Hincapie Valencia, Ana María

Madera y modernización técnica en la arquitectura de la Exposición Internacional de Barcelona, 1929

 

Al fil de la modernització tècnica de l'arquitectura catalana de principis de segle XX, alguns dels grans palaus de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 incorporaren unes brillants estructures de fusta. Feia ben poc l'enginyeria alemanya de la fusta havia revolucionat l'ús clàssic de la fusta a les estructures de gran llum (Hetzer, Zollinger...) i fou aquest el model adoptat i adaptat pels arquitectes i enginyers de l'Exposició de Barcelona.
Mots clau: Exposició Internacional de Barcelona 1929, fusta, estructures, Zollinger, Emy, Hetzer, Joan Monton Blasco, Adolf Florensa, Félix de Azúa y Pastor, Manuel Maria Mayol, Josep Maria Ribas Casasa, Arthur Verhelle, Ignasi Maria Adroer

Direcció: Ramon Graus

2014
Freixes Codina, Carles

Dels castells a les cases de poble: Isidre Puig Boada i l'interès noucentista pel patrimoni arquitectònic

 

Els inicis professionals d’Isidre Puig Boada són marcats per l'interès pel patrimoni arquitectònic català. Amb Lluís Bonet i Garí i Francesc Folguera i Grassi s'agruparen en "La Industrial Arqueològica" per col·laborar en l'aixecament gràfic d'aquest patrimoni, primer de castells i esglésies (els grans monuments), però poc més tard desplaçaren el seu interès per les masies i les cases de poble. El text analitza com aquest treball pacient es reflecteix després en les intervencions arquitectòniques de Puig Boada en quatre cases de poble.
Mots clau: Noucentisme, restauració, pairalisme, Isidre Puig Boada, casa Roig i Raventós (Blanes), Casa Vilaseca (Manlleu), Can Moles (Premià de Dalt), casa Soler Ribera (Solsona)

Direcció: Ramon Graus

2014
Ruiz Tablada, Clara

Diseminando el veneno del Nuevo Espíritu : Théo van Doesburg en España

 

L'any 1930 Théo van Doesburg visità Barcelona per a pronunciar la conferència "L'esprit fondamentale de l'architecture contemporaine". Un any abans havia exposat a la Sala Dalmau dos dels seus quadres. El treball estudia el ric entramat de relacions que s'establí entre Barcelona, Madrid i París a l'entorn d'aquest agitador cultural que fou van Doesburg.
Mots clau: Neoplasticisme, Théo van Doesburg, Josep Dalmau, Rafael Benet, Sebastià Gasch, Joaquim Torres-Garcia, Rafael Bergamín, Màrius Gifreda, Ramon Sastre, Miguel López González

Direcció: Ramon Graus

2012
González Pérez, Javier

Aportacions de Joan Torras Guardiola a l'arquitectura dels mercats de ferro

 

Es documenten els diversos graus de participació de Joan Torras Guardiola i de la seva empresa de construccions metàl·liques Torras, Herrería y Construcciones en el disseny i construcció d’alguns destacats mercats de ferro a Catalunya entre 1883 i 1892.
Mots clau: ferro, s.XIX, mercat del gra de Lleida, mercat de Tortosa, mercat de la Unió, mercat del Clot, mercat de Sitges, mercat Abaceria Central, encavallada ala de mosca

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2011
Navarro, Rubén

La palabra en ruinas : en torno al Ruinenwert de Albert Speer

 

A les seves Memòries, Albert Speer es refereix a la Zeppelintribune de Nuremberg, l’espai de les grans celebracions nazis, com aquell projecte on es va plantejar com envelliria l’edifici fins a convertir-se en una ruïna. S’estudien l’estat de la qüestió, la veracitat de les afirmacions d’Speer i les implicacions en la conservació de l’arquitectura nacional-socialista avui.
Mots clau: Albert Speer, Zeppelintribune, Nuremberg, ruïna, nacionalsocialisme

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2010
Jové de Santisteban, Mila

"Les nostres casetes" : una instantània de la Catalunya-ciutat

 

Al fil dels moviments de reforma de la vida europeus de principis de segle XX l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya edità un recull de cases unifamiliars per a famílies benestants en un ambient de suburbi-jardí. Aquest manifest es publicà l’any 1913, quan Josep Puig i Cadafalch era president de la institució.  
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Hermann Muthesius, Cebrià de Montoliu, Lluís Planas, Enric Sagnier, Salvador Valeri, Bonaventura Pollés, Josep Domènech Mansana, Antoni de Falguera, Guillem Busquets Vautravers, Eduard Balcells, Josep Maria Pericas

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2009
Harfush, Suraya

Campalans : arquitectura e ingeniería 1913-1915

 

L’etapa anterior a la consolidació de Rafael Campalans com a gestor cultural i com a polític fou marcada per la seva beca d’estudis a Europa (especialment, França i Alemanya) i les seves reflexions sobre una arquitectura i una enginyeria per als nous temps.
Mots clau: Rafael Campalans i Puig, Fèlix Cardellach i Alivés, Junta de Ampliación de Estudios

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2009
Peredo Arenas, Margarita

Herbert Bayer y Mathias Goeritz : nueva monumentalidad en México

 

Les diverses trobades de dos artistes alemanys a l’exili serveixen per mostrar l’esperit de la nova monumentalitat al Mèxic de després de la II Guerra Mundial. S’estudia amb atenció la “Ruta de la Amistad” de México’68 on ambdós participaren.
Mots Clau: Herbert Bayer, Mathias Goeritz, Aspen, Arco, Articulated Wall, Mèxic

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2009
Rossi, Pedro Freire de Oliveira

Relendo Morris. A SPAB e o seu Manifesto : un novo marco no pensamento preservacionista contra...

 

William Morris fundà la SPAB com a reacció a les restauracions violletianes d’arquitectes com Gilbert Scott. Precisament el sobrenom de la societat, la “Anti-Scrape”, mostra l’ideari del sector més preservacionista del patrimoni arquitectònic de l’era victoriana.
Mots Clau: William Morris; Society for the Protection of Ancient Buildings, Gilbert Scott, restauració, conservació, patrimoni arquitectònic

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell

2009
Valdivia, Pamela

Modernidad y turismo: Gran Hotel Colón de la plaza Catalunya (1888-1929)

 

La tesina parteix d’un edifici emblemàtic a Barcelona com és el Gran Hotel Colon. A partir del fil conductor de l’hotel, tracta i analitza alguns aspectes crucials de la ciutat de Barcelona a inicis del segle XX. Mostra la consciència que hi ha en aquells moments d’associar modernitat i turisme. A més, l’estudi de l’hotel aporta a l’anàlisi d’un espai urbà complex, ple de contradiccions i en continus canvis com és la Plaça Catalunya. Finalment, realitza una mirada més centrada en l’evolució de l’arquitectura hotelera.


Direcció: Maribel Rosselló

2008
Premoli, Horacio

La Recoleta. La construcción de un poder y la invención de su muerte

 

La tesina analitza el desenvolupament del barri de La Recoleta a Buenos Aires, focalitzant l’estudi en el cementiri homònim com a element generador del barri durant les tres últimes dècades del segle XIX i les dues primeres del XX. L’estudi vincula el valor del lloc amb els múltiples factors, històrics, polítics, antropològics, urbanístics i arquitectònics que s’hi han donat.


Direcció: Maribel Rosselló

2008
Rubio, Dalmary

Puig y Cadafalch y el espacio doméstico, 1910-1928

 

La tesina estudia l’espai domèstic de l’arquitectura de Josep Puig i Cadafalch després de 1911. És un treball que s’aproxima al període menys conegut de la trajectòria professional de Puig i Cadafalch amb la voluntad d’indagar i entendre els factors que motiven l’arquitectura que fa des de mitjans de la segona dècada del segle XX.  


Direcció: Maribel Rosselló

2008
Rudolf, Lars

Un arquitecto ante la Altneuland. Reflexión sobre la obra de Erich Mendelsohn en Palestina

 

Erich Mendelsohn va construir diversos edificis a Palestina entre els anys 1934 i 1941. Ara bé, enfront l’arquitectura blanca i el moviment modern del Chug, Mendelsohn es preguntava quina arquitectura calia fer per a integrar-se plenament en la realitat canviant de Palestina.
Mots clau: Erich Mendelsohn, Palestina, Chug, sionisme, Theodor Herzl, Martin Buber, Pinchas Rutenberg

Direcció: Ramon Graus, Jaume Rosell