Jaume Rosell

Professor jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Doctor Arquitecte (1996); Llicenciat en història contemporània (1981); Aparellador (1966).

Interès per la història de l’arquitectura en general, per la influència en ella de la tècnica i per la divulgació d’aquests coneixements.

 

Cursos actius

 

 

Publicacions

 

Història de l’arquitectura

2001. Arquitectura, construcció i ciutat en la història d’occident: 2. El món medieval. Garsineu Edicions. Tremp. veure web

1998. Arquitectura, construcció i ciutat en la història d’occident: 1. El món antic. Garsineu Edicions. Tremp. (Con Carlo Mambriani i Alda Tacca). veure web

1998. “Ciència i tècnica en l’arquitectura del segle XVIII” pp 90-100 de HEREU, Pere: Teoria de l’arquitectura. L’ordre i l’ornament. Edicions UPC. Barcelona. veure web

 

Historia de l’arquitectura a Catalunya:

2015. "Arquitectura de la Casa de Caritat de Barcelona al segle XIX", "Arquitectura de la Casa de Caritat de Barcelona al segle XX" p. 15-68, p. 159-226 de GABRIEL, Pere (coord.): La Casa de Caritat. Diputació de Barcelona. Barcelona.
Mots clau: Andreu Bosch i Riba, Josep Oriol Mestres i Esplugues, August Font i Carreras, Josep Goday i Casals, Alfred Keller, Joan Rubió i Bellver

2012. La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra : Història, ciutat i arquitectura. [amb Ramon Graus i Helena Martín Nieva] Barcelona : Diputació de Barcelona.
Mots clau: Josep Puig i Cadafalch, Alfonso Milà i Sagnier, Federico Correa Ruiz, Josep Maria Pericas i Morros, José Luis Cia Cayetano, Francisco Ribas Barangé, Javier Garrido Lagunilla, Pere Serra i Pons, Modernisme, Noucentisme, defensa del patrimoni

2010. "Fèlix Cardellach, en la reinvención del ingeniero" [amb Ramon Graus] pàg. 9-38 de CARDELLACH, Fèlix: Filosofía de las estructuras, Barcelona, 1910 = Philosophie des structures, París, 1914. Erandio : Saiatek.
Mots clau: Fèlix Cardellach Alivés, ETSEIB, arquitectura industrial, enginyeria, estructures

2010. “Escursionismo e architettura in Catalogna, cento anni fa” [amb Ramon Graus], pp. 30-39 de Il Progetto Sostenibile : ricerca e technologie per l'ambiente costruito, n. 26, setembre. Milano.
Mots clau: Excursionisme, Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Elies Rogent i Amat, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell i Terrats, Joaquim Folch i Torres, GATCPAC, Alfred Baeschlin, masia, arquitectura vernacular

2008. “Segona part: Arquitectura” [amb Ramon Graus i Montserrat Villaverde] pp. 309 a 544 de ROCA, Antoni (coord.): L’Escola Industrial de Barcelona (1904-2004). Cent anys d’ensenyament tècnic i arquitectura. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Barcelona / Consorci de l’Escola Industrial de Barcelona. Barcelona.

1989. “Architettura dell´oliveto nel sud della Catalogna” [amb Miquel Àngel Subirats] pp. 115-128 de Le ragioni dell abitare. Alínea Editrice. Florencia (Italia).

1983.  Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal (vol.2: El Raval) [amb Ignacio Paricio]. ITEC. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.

 

Institucions i exercici professional

2010. "L'Escola d'Arquitectura a la Universitat de Barcelona (alguns aspectes de context)" [amb Ramon Graus] pàg. 24-33 de FULLOLA, Josep Maria; GRACIA, Francisco; CASASSAS, Jordi (coord.): La Universitat de Barcelona : libertas perfundet omnia luce : història dels ensenyaments : 1450-2010. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2010, pàg. 24-33.
Mots clau: ETSAB, arquitectura, Elies Rogent i Amat, Francesc de Paula Villar i Lozano, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Joan Torras Guardiola, Joaquim Bassegoda i Amigó, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Josep Torres Clavé, Alexandre Soler i March, Amadeu Llopart i Vilalta, Robert Terradas i Via, Manuel de Solà-Morales i Rosselló, Leopold Gil i Nebot

2000. “Arquitectura i construcció en la etapa set-centista de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona” pp 311-319 de NIETO, Agustí (dir); ROCA, Antoni (dir): La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, segle XVIII i XIX. Història, ciència i societat. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

1992. Veus “aparellador, arquitecte, calciner, enginyer, fuster, guixaire, mestre de cases, paleta, picapedrer , rajoler” de Diccionari d’història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona.

 

‘Construcció catalana’, volta de maó de pla i Rafael Guastavino

2009. “L’Eixample Cerdà i la ‘construcció catalana’” [amb Ramon Graus] pp 97-133 de AA.VV.: L’Eixample: gènesi i construcció. Lunwerg. Barcelona.

2009. “La fábrica Batlló, una obra influent de l’arquitectura catalana” [amb Ramon Graus] Comunicació a les VIII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya: Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX i XX el 29-31 d’octubre. veure web

2008. “La fàbrica Batlló” [amb Ramon Graus i Montserrat Villaverde] pp 313-363 de ROCA, Antoni (coord.): L’Escola Industrial de Barcelona (1904-2004). Cent anys d’ensenyament tècnic i arquitectura. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Barcelona / Consorci de l’Escola Industrial de Barcelona. Barcelona. (Text ja referenciat en l’apartat “General”).

2002. “Rafael Guastavino Moreno: Enginy en l’arquitectura del segle XIX”. pp. 45-59 de TARRAGÓ, Salvador (edit.): Guastavino Co. (1885-1962) Registre de l’obra a Catalunya i Amèrica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona.

2001. “Rafael Guastavino Moreno. Ingenio en la arquitectura del siglo XIX” pp 201-215 de HUERTA, Santiago (dir): Las Bóvedas de Guastavino en América. Instituto Juan de Herrera. Cehopu, Cedex, Ministerio de Fomento. Madrid.

1996. “Construcció catalana per l’arquitectura moderna pp 70-71 de MATEO, Josep Lluís (comiss. exp.) Barcelona Contemporània. Centre de Cultura Contemporània. Barcelona.

1996. La construcció en l’arquitectura de Barcelona a finals del segle XVIII. Tesis doctoral inèdita, dirigida per Pere Hereu, llegida a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. veure web

1995. “Rafael Guastavino Moreno: Enginy en l’arquitectura del segle XIX”. pp 494-522 de CAMARASA, Josep Maria (coord.); ROCA, Antoni (coord.): Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica (2v). Fundació Catalana per a la Recerca. Barcelona.

1987. “Estudis d’Esteve Terradas sobre la volta de maó de pla” [Amb Isabel Serrà] pp 23-33 de AA.VV: Cinquanta anys de ciència i tècnica a Catalunya. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

 

Exposició Universal de Barcelona 1888

1989. “The 1888 Universal Expo” pp 8-15 de Rassegna, 37. Milano.

1988. “La problemática construcción del recinto: el reto de Elies Rogent” pp 69-76 de Barcelona Metrópolis Mediterránea, 9. Barcelona.

1988. “Les tècniques de construcció a l´Exposició: de la fusta al ferro” pp 30-35 de L´Avenç, 118, setembre. Barcelona.

1988. “La creació de l´Exposició: crònica dels esdeveniments” [amb Pere Hereu] pp 71-127 de HEREU, Pere (dir): Arquitectura i Ciutat a l´Exposició Universal de Barcelona 1888. Universitat Politècnica de Catalunya.

 

Materials i tècniques

2017. “El hormigón armado en Cataluña (1898-1929) : cuatro empresas y su relación con la arquitectura” [amb Ramon Graus i Helena Martín Nieva] pp e200 de Informes de la construcción, 69, 546.

2000. “Los inicios del hormigón armado: de las patentes a la normativa de uso” pp 13-18 de AA.VV.: Manual de diagnosis e intervención en estructuras de hormigón armado. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

1997. “Portes reixes i balcons de ferro en la Pedrera de Gaudí” [amb Ruth Alonso] comunicació a les IV Jornades Internacionals d’Estudis Gaudinistes. Barcelona, novembre de 1997.

1997. “Il ferro nell´architettura de Gaudí” pp. 35-40 de Ambiente Costruito.n. 3 , diciembre de 1997.Firenze (Italia).

1995. “Quina paret de càrrega?” pp 13-15 de Manual de Diagnosi i intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

1994. Los orígenes del hormigón armado y su introducción en Bizkaia. La fábrica Ceres de Bilbao [amb Joaquín Cárcamo]. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Bizkaia. Bilbao.

1988. Pedra a La Floresta. Guió i direcció de vídeo amb suport u-matic. Col.legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

1988. La producción tradicional de la cal [amb Miquel Àngel Subirats]. Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Vizcaya. Bilbao.

1987. La producció de calç ahir (El procés pre-industrial de producció de calç al Montsià) [amb Miquel Àngel Subirats]. Col.legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

1985. El mosaic hidràulic [amb Joan Ramon Rosell] Col.legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

 

articles

imatge2

imatge3

LL_Seu-Diputacio

imatge4

imatge5